"kukuxumusu relocated" (2012)

Mikel Urmeneta trasllada el seu equip de disseny de la marca Kukuxumuxu a la galeria Moisés Pérez Albénizde. Allà un total de 22 treballadors seran observats a través de càmeres i micròfons a temps real en streaming, treballant també a la vista dels espectadors de la galeria, i sota la observació de vàries càmeres i micròfons.

El projecte consta d' una durada de 2 mesos (22 març-23 maig). La peça es defineix alhora com a obra artística i com a experiment d' enginyeria social. 

Web oficial: http://www.kukuxumusurelocated.com/

" 2.4. Ghz." (2008)

Benjamin Gaulon desenvolupa aquest projecte mode de guerrilla urbana. Es serveix  d' un aparell receptor de senyals visuals de video inalàmbriques. En la pantalla d' aquest instrument, situat en un carrer, es reprodueixen les imatges captades de la zona que no tenen protecció, per exemple els transmissors que monitorejen el somni dels nadons. La iniciativa pretén conscienciar a la societat sobre el control que es pot exercir sobre aquesta a través de dispositius d' ús diari que no presenten la protecció necessària per a la seva privacitat.

Aquest projecte consta de dues fases: en la primera recorre un seguit de ciutats europees amb receptor, enregistrant imatges que posteriorment són recopilades en vídeos. En la segona instal·la receptors en llocs públics, descobrint les càmeres de videovigilància dels voltants. L' autor treballa amb les freqüències que emeten els càmeres i aparells de vigilància domèstica. 

Enllaç web: http://www.tracerecordings.net/Benjamin-Gaulon

Entrevista a Gaulon: http://we-make-money-not-art.com/archives/2012/11/interview-with-benjamin-gaulon.php#.U5YGNnLV_vY

"Guards" (2012)

Hito Steyerl. Video que recupera la crítica a la creença en la galeria com espai en blanc i reclama el seu valor com a lloc per a al escenificació dels relats que normalment passen desapercebuts.  Es presta atenció a la vida professional dels guardes de seguretat de les exposicions. Dos vigilants d' aquesta sala es converteixen en protagonistes d' un vídeo sobre la versatilitat professional i la potència del treballador per performar el substrat del seu entrenament.

La càmera segueix als dos visitants de la sala en els seus passejos de reconeixement per l' ICA. Les peces d' art apareixen en tot moment tapades en negre, amb filtres de desenfocament o pintades digitalment de rosa o verd. Els agents, acotats, mans a les cartutxeres, passen de puntetes, silenciosos per una i altra de les sales. A la recerca d' un perill potencial. Steyerl fon amb aquesta obra les barreres entre l' escenari i la galeria.

La estètica del cos pren un paper fonamental en aquesta videoperforamance com a reivindicació. 

Enllaç web: https://www.mcasd.org/exhibitions/hito-steyerl-guards

"The duellists" (2007)

Curt realitzat pel col·lectiu MediaShed i David Valentine al Futuresonic de Manchester, com a part del Festival Art for Shopping Centers. En aquest apareixen uns professionals del Parkour realitzant acrobàcies amb els mateixos objectes que condicionen l' espai del Centre Comercial. Constava de 160 càmeres que enregistraren aquests actes durant tres nits. Les imatges estan acompanyades dels sons propis que emet l' espai enregistrat.

"Video Sniffin"

Projecte del col·lectiu Mediashed, consisteix en la realització de videos a partir de l' ús dels CCTV dels espais públics com a eina. Es tracta d' un projecte obert a qualsevol persona, consisteix en interceptar les senyals de les càmeres de videovigilància a través de l' ús de la tecnologia wireless i un receptor de senyals. Es tracta d' anar incerceptant pel carrer les senyals de les càmeres de videvigilància poguent enregistrar les imatges que són interceptades amb el funcionament d' aquest sistema i així poder deixar al descobert les errades que presenten aquests dispositius en tant que és possible captar les seves senyals o pinxar les seves imatges. És possible realitzar alguna acció o performance davant d' aquests dispositius de vigilància en el carrer.

Obres com la referenciada al bloc "the duellists" s' inclouen dins aquest projecte.

Enllaç web: http://mediashed.org/videosniffin

-The Comercial (2006): http://mediashed.org/videosniffincom

-Minä Olen (2006): http://mediashed.org/node/3901

MediaShed

MediaShed és un col·lectiu d' Anglaterra que utilitza els sistemes de videovigilància que controlen l' espai públic instal·lats al carrers, places, centres comercials. Creen projectes artístics com a forma de resistència social i crítica a tots aquests equips tecnològics que controlen dia a dia l' ésser humà.

http://mediashed.org/about

 

"La TV no lo filma" (1993-2005)

Pedro Jiménez, membre del col·lectiu Zemos98. Treball video-documental on es mostren diversos fragments de gravacions de càmeres de videovigilància, extretes únicament dels informatius de Telecinco gravades amb càmeres de vigilància policial en la frontera que separa Europa d' Àfrica. Aquestes imatges ens mostren tots els altercats que es donen diàriament a la frontera i com un grup de subsaharians intenta entrar a Melilla de nit creuant la famosa valla, servint-se tan sols d' escales portàtils. És un documental que reflecteix la realitat de la immigració i critica la manera en què la televisió mostra aquesta realitat. L' àudio és un tema del grup malageny "713avo amor".

-Fitxa tècnica i enllaços web a la obra de Jiménez. 

http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=273

-Pdf amb un seguit de texts teòrics editat pel col·lectiu Zemos98. Molt interessant: 

http://www.zemos98.org/festivales/zemos988/pack/libro_LTVNLF.pdf

"Kutxa Beltza, Caja Negra" (1997)

Luis André. Usa les imatges d' una trentena de dispositius de CCTV de tràfic que funcionen en els carrers de Bilbao, unint-los tots. Com a resultat l' artista presenta un videodocumental on ha treballat durant un any i mig unint fragments de imatges de càmeres de vigilància que mostren una visió diferent de l' espai urbà, un document que analitza com, on, i qui formem part d' un context i un sistema que genera dades i percentatges quantitatius del nostre propi revenir.

Enllaç a la peça: http://vimeo.com/10008150

"Retohorics of Sourveillance, from Bentham to Big Brother" (2001-2002)

Realitzada pel ZMK (Center for Art and Media) a Karlsruhe, Alemània. Desenvolupada a partir del col·lectiu CTRL[SPACE]. Exposició comisariada per Thomas Levin, en ella es recullen una amplia varietat d'artistes provinents de tot el món amb les obres més representatives en quan al que es refereix a la investigació temàtica del control social,  i més concretament, a al videovigilància. En ella es podien veure obres de Colomer, Thiel Chip Lord, Graham, Nauman, Klier...

El logo de la exposició recupera el plànol penitenciari panòptic de Bentham:

 Enllaç web de la exposició, compta amb una ressenya de totes les peces exposades, així com visites virtuals guiades etc: http://ctrlspace.zkm.de/e/

"I thought I was seeing convicts" (2000)

Harun Farocki. Mostra la brega donada a una presó de Califòrnia entre dos presos recollida per un CCTV. Aquestes imatges intenten indagar en la construcció del presoner com a marginat social i com un ent residual d' una societat ultracapitalista. Crea una concepció metafòrica del fet de disparar, comparant els vertaders trets dels guardians per a dissuadir la brega amb els trets que executa la càmera en gravar impassible la maquinària tecnològica objectual.

Es tracta d' imatges enregistrades per les càmeres de circuit tancat de televisió d' una presó de màxima seguretat de Corcoran, a California. La societat disciplinària descrita per Focault imperà durant segle XIX i gran part del XX, es rellevada per la societat de control, que gràcies als seus sistemes de vigilància electrònics ja no està condicionada ni a un lloc fixe, ni individualitzada a la població

Text que reflexiona sobre l' obra de Farocki i que vas mes enllà en la temàtica general, molt aclaridor: http://e-videncias.net/e/panoptismo.html

Catàleg d' algunes obres de Farocki més enllà de la que es ressenya, fascinant les aportacions transversals que aquest autor ens presenta: 

http://www.muac.unam.mx/sitiomuac/img/expo/Folios/P-046-F%20MUAC%20010-Farocki-INT-100dpi.pdf

Entrevista a Harun Farocki, en alemany: 

http://www.filmzentrale.com/essays/farockirevolverinterview.htm

"Body Press" (1970-1972)

Dan Graham. Situa dos actors despullats en un cilindre, ambdos porten una càmera. La acció consisteix en la reiterada gravació mútua dels cossos en moviment. Aquestes imatges, executades en una videoperformance, són projectades en les habitacions adjacents per mitjà d' un CCTV. L' espectador s' erigeix en un voyeur-productor ja que es pot identificar amb un dels dos actors i acompanyar els seus moviments.

-Enllaç web que ens presenta l' obra, (en espanyol): http://www.roalonso.net/es/videoarte/graham.php

-Enregistrament de la videoperformance per un espectador.

Lavapiés, un barrio feliz.

Col·lectiu madrileny organitzat sota l' únic propòsit de lluitar contra la implantació de CCTV en el barri donat que ha estat un dels llocs en instal·lar major nombre de càmeres de videovigilància per metre quadrat de la ciutat.

"Panel de Control: Interruptores críticos para una sociedad vigilada"

Exposició fruit del Festival Internacional Zemos98 que versava sobre Vigilància i Control. Donà a conèixer aquells artistes que treballen sobre aquest tema. S' edità un llibre del mateix nom amb interessants aportacions sobre la societat de la vigilància.

Festival Internacional Zemos98 (2007)

Festival anual duit a terme a Sevilla. Es treballen temes relacionats a qüestions actuals: educació expandida, debat en torn a l' ús de les tecnologies i les seves aplicacions.

Al 2007 el festival versava sobre la vigilància i el control.

Zemos 98

Col·lectiu amb un plantejament que oscila des de les activitats, tallers, conferències divulgatives, gestió de projectes i iniciatives artístiques que tenen com a fonament al interrelació de l' art amb les noves tecnologies. El seu treball es centra en events culturals que tenen com a premisa la participació ciutadana.

Fundacion Rodríguez

fundació encapçalada per Fito Rodríguez. Aboga per una legitimació de la videovigilància com a gènere audiovisual propi. La seva activitat artística i teòrica oscila entre el comisariat de exposicions, organització de seminaris, tallers i cursos. Les seves investigacions es centre en les relacions art-acció així com en al inclussió de noves tecnologies, art electrònic o net-art.

AddSensor

Grup net-art que usa internet com a eina de treball. Una de les seves aplicacions web ha creat un mapa de vigilància CCTV de la ciutat de Madrid. Més enllà de la recerca de càmeres, organitzen intervencions urbanes no exentes de polèmica. Sota la premisa de Seguridad vs Libertad: Hobbes vs Locke s' han organitzat i han escrit la literatura corresponent per a tal activitat. En la seva aplicació web també podem disposar d' un enllaç que ens transllada a Webcams sense restriccions, on un pot lliurement observar i mirar llocs exòtics o ciutats.

"Lo importante es participar" (2003)

El perro. Una galeria d' imatges és projectada en un espai en forma de cova on el visitant ha de disparar les imatges que són captades per un CCTV instal·lat en l' exterior. Podem entreveure no tan sols la crítica a l' espai videovigilat, sinó també la endeble frontera que separa el que és real del que és fictici, ja que s' erigeix com una simulació de videojoc.

"Area de vigilancia libre" (2001)

El perro.

disposaren una cabina localitzada enmig d' un carrer de Madrid des d' on es convidava a entrar al ciutadà per exercir de vigilant per mitjà d' una pantalla que connecta una càmera de circuit tancat. Pretenen fer reflexionar a l' usuari sobre al idea de que qualsevol pot esdevenir un vigilant.

El perro.

RTMark

Es tracta d' uncol·lectiu constant en la lluita per uan correcta utilització de l' espai públic i es possiciona radicalment en contra d' un ús indiscriminat del control que suposen els CCTV. La seva  acció va des de aconsellar sobre com destruir els CCTV així com un seguit d' il·lustracions que serveixen per a identificar els diferents tipus de dispositius de videovigilància que existeixen en la actualitat. Sovint són texts amb un estil explicatiu que transiten en les fronteres de l' absurd i la ironia. Alguns texts també evidencien quins són els patrons en els que es fonamenten les recerques de sospitosos: immigrants, sense-sostre, marginats... són els més proclius a ser controlats.

IIA, Institute Aplied Autonomy

 L' IIA (Institute Aplied Autonomy) és un col·lectiu d' enginyers-artistes que ha aportat la tecnologia necessària per a un tipus de rastreig eficient. Aporten el coneixement tecnològic adequat per la el·laboració d' un programa software complex i utilitari, que permet al creació de rutes alternatives el menys videovigilades possible en l' entorn urbà. Es tracta d' una lluita per un espai públic al marge de l' ull electrònic.

SCP: Sourveillance Camera Players (1996-2006).

Col·lectiu de Nova York, provinent del món del teeatre, ha realitzat nombroses performances executades davant de les càmeres de vigilància que estan situades en l' entorn de la ciutat. Les seves representacions oscilen entre autors com Beckett, Jarry o Orwell. Presenta nombrosos manifestos que adverteixen sobre el perill de la vigilància contínua dels CCTV. Han realitzat un seguit de performances que van dirigides a una determinada audiència: els vigilants de seguretat.
Han realitzat també accions de rastreig de càmeres de televisió per tal d' organitzar rutes lliures per al públic.

“Der Reise (The Giant)”(1980)

 Michael Klier

“Funda” (1966)

Les Levine

“Bureau d' études”

Universitat Tangente 

http://bureaudetudes.org/

“face substitution research”(2011)

Kyle MacDonald

“trakin transcience.net”(2003)

Hasan Elahi
http://trackingtransience.net/

“set-in virtual”

Electronic Disturbance Theater, EDT. Ricardo Domínguez.

“People Staring at Computers” (2011)

Kyle Mc Donald

http://vimeo.com/groups/openframeworks/videos/25958231

“Time Delay Room” (1974)

Dan Graham

http://www.medienkunstnetz.de/works/time-delay-room/

“Live Taped Video Corridor”(1966-1970)

Bruce Nauman

http://www.medienkunstnetz.de/works/live-taped-video-corridor/

Nauman juga amb l' espai a partir de la utilització de dos monitors ( un sobre l' altre) de televisió situats en el fons d' un estret passadís. El monitor inferior mostra la gravació de passadís buit mentre que el superior mostra la gravació de l' espectador entrant en la instlació, gràcies a un sistema de CCTV situat a la entrada de la porta. D' aquesta manera el visitant que s' acosta cap al final del passadís veu la seva pròpia imatge allunyant-se en una estranya dialèctica espacial. 

“Video Surveillance Piece: Public Room, Private Room”(1969)

Bruce Nauman

Video-instal·lació.  Presenta dues sales idèntiques, una d' accés públic i una altra d' accés privat, aquestes tenen un petit monitor situat al terra a una cantonada i al costat oposat, al sostre, una càmera de videovigilància. El monitor de cada habitació mostra les imatges preses de l' altra habitació, quan l' espectador ho observa veu la seva imatge reflectida a través del monitor que apareix a la imatge de la pantalla. Quan el visitant surt de la habitació pot observar que la instalació ocupa un espai que té el doble de tamany que la habitació on es trobava. 

En aquesta obra el visitant es converteix en actor i les seves respostes resulten fonamentals en quan al concepte de la obra. Nauman juga amb la visibilitat de l' espectador, que esdevé forma de control i inclús espectacular. Així, Nauman és considerat un dels pioners en el camp de la experimentació i la interacció amb el reconeixement individual així com el pànic al reconeixement. 

http://www.zemos98.org/paneldecontrol/?p=35

En aquesta pàgina podeu veure un video sobre la video-instal·lació. 

http://www.medienkunstnetz.de/works/video-surveillance-piece/images/1/

“Faceless” (2007)

"Faceless" és una exposició/instal·lació desenvolupada per la Fundació Mediamatik, a Amsterdam, durant els mesos entre Gener i Abril de 2014. Segons la seva presentació oficial " Aquesta exhibició mostra la tendència a ocultar, alterar o emmascarar la cara. Una tendència visible en art, moda i en els media des del canvi de segle. Aquests treballs mostren des de màscares d' avantguarda fins a aprtures forçades de dialeg amb sistemes de reconeixement facial, càmeres de vigilància i drones. Les temàtiques inclouen la seducció, la vigilància i la privacitat. Amb més de 100 obres, hi haurà tallers sobre anonimats com a forma de rebelió, lectures i més". 

http://www.mediamatic.net/360122/en/faceless?lang=en










 Manu Luksch

http://www.facelessexhibition.net/manu-luksch-autgbr

“Evidence Locker”(2004)

 Jill Magid

"Evidence Locker" forma part de la col·lecció permanent del Whitney Museum of American Art. Durant el 2004 Jill passà 31 dies a Liverpool, durant aquest temps desenvolupà una relació propera amb els serveis de Vigilància de la ciutat. Els vídeos de Evidence Locker foren escenificats i muntats per la artista, i filmats per la policia usant les càmeres de vigilància del centre de la ciutat. Portant un abric vermell, Jill telefonava a la policia informant de detalls sobre on es trobava i demanant que la filmessin en postures o llocs particulars, inclús arribant a demanar que fos guiada amb els ulls tapats a través del carrer, com es pot apreciar en el seu vídeo "Trust".  
Les imatges, a no ser que siguin sol·licitades com a prova, son emmagatzemades durant un mes abans de ser borrades. Per accedir a les imatges Magid hagué de presentar 31 Formularis de petició d' accés. Magid elegí completar aquests formularis com si es tractàs de cartes a un amant, expressant com es sentia i en què estava pensant. Aquests texts conformen el diari "On Cycle of Memory in the City of L". 

“I seek intimate relationships with impersonal structures. The systems I choose to work with, such as police, secret services, CCTV and forensic identification, function at a distance, with a wide-angle perspective, equalizing everyone and erasing the individual. I seek the potential softness and intimacy of their technologies, the fallacy of their omniscient point of view, the ways in which they hold memory (yet often cease to remember), their engrained position in society (the cause of their invisibility), their authority, their apparent intangibility and, with all this, their potential reversibility.”Jill Magid, 2007. 

Jill Magid es graduà en la Universitat de Cornell, Ithaca, Nova York en el grau de Belles Arts. Posteriorment estudià al MIT el master del grau de ciència en Estudis Visuals. Al 2001 es muda a Amsterdam al Rijksakademie van Beeldende Kunsten. Retorna a Nova Yorka al 2006 i treballa durant un any al Eyebeam Art and Technology Center. El treball de Magid ha estat exposat en les Galeries Yvon Lambert de Nova York i Paris, a la Galeria Gagosian de Nova York, al Tate Modern de Londres, i al Whitney Museum de Nova York. Les seves performances i instal·lacions han estat mostrades arreu del món en nombroses fires i shows. 

http://www.aksioma.org/evidence.locker/index.html (data de consulta: 20-05-14)

http://www.jillmagid.net/EvidenceLocker.php. (data de consulta: 20-05-14). 

En aquest link podreu trobar una conferència de Jill Magid al festival "The influencers" on presenta la seva obra: http://vimeo.com/38766601